Català
Typography
  • Smaller Small Medium Big Bigger
  • Default Helvetica Segoe Georgia Times

Les sentències contra els presos polítics mostren de nou el caràcter autoritari del règim del 78. L’Estat espanyol mai no acceptarà que el poble català pugui decidir lliurement el seu destí. A l’Estat espanyol el dret a l’autodeterminació és una tasca revolucionària, que implica un enfrontament amb un Estat imperialista poderós i amb el sistema capitalista en què es sosté.

Només amb mètodes de lluita de masses i combinant l’autodeterminació amb un discurs de classe radical i internacionalista, que pugui entusiasmar i mobilitzar el gruix de la classe treballadora (inclosos els sectors amb identitat nacional espanyola) i guanyar aliats a la resta de l’Estat, es pot derrotar un enemic tan formidable. Clarament, partits porucs i de caire petitburgès com ERC i PDECAT no poden dur a terme aquesta tasca, només en poden fer demagògia. Efectivament, els esdeveniments d’aquests dies han posat de relleu la total bancarrota moral i política del Govern de la Generalitat. Sense voluntat ni capacitat d’enfrontar-se a l’Estat, aquests botiflers han d’acatar les seves ordres, reprimint a sang i foc les protestes contra les sentències i anomenant “infiltrats” i “provocadors” al jovent independentista.

Avui, el moviment republicà es troba a la cruïlla. Les sentències i la repressió d’aquests de Mossos i Policia Nacional preparen el terreny per a noves onades repressives que cerquen la total domesticació dels dirigents d’ERC i PDECAT i l’aixafament del moviment republicà al carrer. És probable que s’engegui la llei de seguretat ciutadana o fins i tot un nou 155. Aquesta perillosa tendència només es pot revertir donant-li a la lluita contra les sentències un tarannà revolucionari i massiu que aclapari l’Estat. S’ha de passar a l’ofensiva. Aquests dies els sectors més conscients i combatius del jovent han plantat cara a l’Estat i als seus titelles al Palau de Sant Jaume. Encara però cal implicar al moviment al gruix de la classe treballadora i dotar al moviment d’un pla de lluita ascendent i d’un programa de transformació social. Per això cal una direcció revolucionària a l’alçada de la situació.  

En aquest sentit, la CUP, únic partit republicà conseqüent, té un important paper a jugar. La CUP ha d’abandonar la col·laboració amb ERC i PDECAT: aquests partits porten al moviment a la pitjor desfeta, hem de combatre’ls políticament i la CUP ha de postular-se com una direcció alternativa, veritablement revolucionària. Mentre els dirigents d’ERC i PDECAT criden a la calma i reprimeixen les protestes, la CUP ha de cridar a la mobilització sostinguda. S’ha d’eixamplar el moviment a la majoria de la classe treballadora amb un programa socialista, portant-lo activament als barris obrers i llocs de treball. La vaga general ha de paralitzar l’economia, fent trontollar el sistema capitalista. L’únic aliat fiable amb qui podem contar en aquesta lluita no és la Unió Europea ni la “comunitat internacional”, és la classe treballadora i el jovent de la resta de l’Estat, car ens exploten els mateixos paràsits i ens oprimeix el mateix jou. El dimecres milers de joves ja es van manifestar a Madrid en solidaritat amb Catalunya. Hem d’apel·lar activament a la seva solidaritat. Hem de basar-nos en l’acció de masses, com les armilles grogues a França i el poble equatorià, defugint l’acció de petits grups. Aquestes tasques s’han d’impulsar mitjançant les assemblees populars que ja han sorgit en molts indrets. Cal estendre-les a cada barri, poble, lloc de treball i d’estudi, unificant els CDR, moviment pro amnistia, sindicats, el moviment estudiantil, etc. Les assemblees s’han de dotar amb estructures democràtiques, que coordinin el seu funcionament amb delegats triats per les bases. Aquestes assemblees, correctament centralitzades i dotades d’un programa de transformació social, poden desenvolupar-se en el baluard revolucionari que el moviment republicà necessita per triomfar, i que actuï de contrapès a la direcció traïdora i derrotista de la Generalitat.

Llibertat presos polítics!  Mobilització sostinguda i massiva contra les sentències!

Buch dimissió, Torra dimissió! Fora els botiflers! Per una nova direcció a l’alçada!

Estenem les assemblees populars i els CDR arreu del territori!

Escollim delegats per coordinar la lluita! Dotem-los d’un programa de transformació social!

Contra l’Estat capitalista espanyol, la vaga general de la classe obrera organitzada!

Apel·lem a la solidaritat dels nostres germans i germanes de classe a la resta de l’Estat!

Per aconseguir la república cal fer una revolució!

Per la república socialista catalana, espurna de la revolució ibèrica!