
Illes Balears: Manifestacions històriques davant la tercera setmana de vaga indefinida de docents amenacen d’esquerdar el Govern
Les manifestacions viscudes aquest passat diumenge, amb prop de 100.000 persones a Palma, 10.000 a Eivissa Vila i Maó i 500 a Sant Francesc a Formentera marquen un abans i un després dins una vaga de docents que ha canalitzat tota la fúria acumulada i que ha mobilitzat el conjunt de la societat en contra del Govern, fins al punt de minar tota la seva autoritat, deixar-lo completament aïllat a mercè de la direcció estatal del PP i preparant el camí per a una gran divisió dins el si de la dreta balear.

Illes Balears: Aquesta vaga és de tots, fa falta una vaga general per fer caure el Govern
La vaga que hem viscut des d'aquesta setmana passada ha demostrat ser un esdeveniment històric que ha transcendit l'àmbit docent, generant el furor dels estudiants, dels pares i mares i del conjunt de la classe treballadora d'aquestes illes i d'altres bandes de l'Estat, que en nombroses ocasions al llarg d'aquestes han demostrat immenses senyes de suport.

Ajuda econòmicament la vaga indefinida dels docents balears, contribueix a la caixa de resistència!
Els docents de les Illes Balears es troben en vaga indefinida des del dilluns dia 16 contra les retallades, en defensa de l'educació pública i contra els atacs del PP a la llengua catalana.

Illes Balears: Vaga general d’educació. Feim confluir les lluites per enderrocar el Govern.
Al llarg dels darrers anys hem viscut un increment dels atacs sobre els treballadors docents. Intensificats amb la crisi, tots els governs reaccionaris, empesos per les directrius d'austeritat provinents de les patronals, la banca i la Troika (UE, BCE, FMI...), han hagut de preparar el terreny per a iniciar un atac mai vist contra l'educació pública. L'objectiu és clar, davant aquesta gran crisi, la major del capitalisme, s'han de sacrificar tots els avenços aconseguits fins ara mitjançant la lluita. Per tal d'iniciar el desmantellament, era indispensable començar per una precarització de les condicions de treball dels docents, així com forçar una campanya de desprestigi cap aquests, per tal de crear enfrontament entre sectors dels treballadors i tractar de “suavitzar” de qualque manera la resposta social.

Catalunya i el dret a decidir
La crisi del capitalisme espanyol ha exacerbat tots els vells dimonis irresolts en segles, com la qüestió nacional; és a dir, el problema dels drets democràtics pendents de les anomenades nacionalitats històriques (Catalunya, País Basc i Galícia), inclòs el dret a l'autodeterminació. Això darrer implica reconèixer als pobles català, basc i gallec el dret a decidir en un referèndum democràtic si desitgen romandre dins l'Estat espanyol o declarar-se nacions independents i respectar la seva voluntat.

Com devem plantejar la lluita per la República?
Publicam a continuació l'article aparegut a la revista "Lucha de Clases" nº 9 amb motiu del 14 d'abril. Enmig de la major crisi de la monarquia des de la transició, i d'un debat entre monarquia-república que apunta a un gir oportunista per part de la burgesia cap a posicions republicanes, convé que des de l'esquerra recordem què va significar la 2ª República, entendre les tensions de classe que hi havia darrere i assenyalar els errors de la direcció de l'esquerra, que varen impedir un pic rere l'altre que la classe obrera prengués el poder.

Mallorca: Assemblea oberta d’estudiants divendres 12 d’abril
Ens enfrontem al major atac a l’ensenyament públic des del franquisme, en tots els terrenys, començant per l'augment brutal de les taxes universitàries, pujant les notes de tall per accedir a la universitat, acomiadant professors per reduir oferta educativa i augmentar el nombre d´alumnes per aula a tots els nivells, reforma de l’ensenyament mig mitjançant la LOMQE, més coneguda com a llei WERT, que cerca privatitzar, donar una orientació classista a l’ensenyament i adaptar els continguts al servei del mercat laboral i no al servei d´una formació integral i crítica, o sigui, al servei de les necessitats socials.

El problema de l’habitatge a l’Estat Espanyol
Recolzem les mobilitzacions de la PAH
Deute, Banca i Habitatge estan intrínsecament units

Balanç de les mobilitzacions estudiantils de febrer
La convocatòria del Sindicat d'Estudiants (SE) de tres dies de vaga el 5, 6 i 7 de febrer, ha tornat a tenir un impacte important, després de la similar mobilització anterior dels dies 16, 17 i 18 d'octubre.
Ara s'han celebrat mobilitzacions en gairebé un centenar de localitats. Novament, el 7 de febrer assistim a manifestacions convocades per la Plataforma Estatal en Defensa de l'Ensenyament Públic (CEAPA, més l'SE, més sindicats de classe del professorat), recolzades en moltes ciutats per la Marea Verda. També es van afegir a ella col·lectius estudiantils d'esquerra, com per exemple els lligats a la UJCE i a Estudiants en Moviment, la qual cosa és molt positiva.

Les conseqüències de les eleccions catalanes
Aquestes eleccions s'han donat en el context del cinquè any després del començament de la Gran Recessió de 2008, després d'un breu mandat de CiU de dos anys. Aquest, al seu torn, va arribar després del fracàs del govern del segon Tripartit d'esquerres (entre el PSC, ERC i Iniciativa per Catalunya) que va defraudar a l'electorat progressista un cop arribada la recessió.

ATUREM-LOS! I després del 14N? Un pla de movilitzacions fins a derrotar a la dreta
[CATALÀ] Declaració de Lluita de Classes sobre la Vaga General del 14 de Novembre

Illes Balears: Situació després d’un any de Govern del PP
Ja fa un any i 3 mesos d'ençà que el PP, amb José Ramón Bauçà al capdavant, va guanyar les eleccions al Parlament i als Consells insulars. Amb el 46,37% dels vots i 35 escons de 59, va aconseguir una majoria absoluta suficient per a aplicar les retallades que li encomana la burgesia. Ja en el primer any del seu mandat, aquesta majoria ha estat explotada mitjançant mesures draconianes contra la classe treballadora, incloent el tancament de dos hospitals, centres sanitaris i retallades severes en la resta de sanitat i educació.