Català
Typography
  • Smaller Small Medium Big Bigger
  • Default Helvetica Segoe Georgia Times

10 img2680Mobilització popular per a exigir l'obertura d'un procés constituent que derogui la Constitució del 78.

Per una nova Constitució que consagri la República i atorgui plens drets democràtics a la població i als pobles que componen l'Estat espanyol.

Que l'economia estigui en mans de la classe treballadora i dels altres sectors populars explotats.

10 img2680L'abdicació del Rei Joan Carles és un intent de contenir la crisi del règim de 1978, sumit en el descrèdit popular més gran, enmig de la crisi econòmica i social més grossa que ha conegut l'Estat espanyol en dècades.

El règim del 78 produí una democràcia burgesa limitada pactada pels successors del règim franquista; Suárez, Fraga, i els dirigents reformistes dels partits obrers; Carrillo i González. La farsa de la “Transició democràtica” va ser el mecanisme amb què s'avortà la lluita revolucionària de joves i treballadors contra la dictadura franquista, amb la impunitat dels crims franquistes, la bandera de Franco i la Unitat d'Espanya imposada per la força de l'exèrcit.

Qui ja va ser el Rei Joan Carles de Borbó no ha pogut ocular el seu obscur paper en la nostra història recent: escollit a dit pel dictador Franco, sempre va tenir una relació especial amb els sectors de la classe capitalista dominants, que no escatimaren favors econòmics a la família reial. Encara està per desvelar el paper obscur i ambigu que jugà Joan Carles en la trama colpista del 23F. El vertader paper de la Monarquia de Joan Carles (i del que ara es pretén que jugui el mateix paper, el seu fill Felip), no ha sigut el del “gran pare de la ciutadania”, atorgat per la falsa propaganda a la qual desgraciadament donaren suport molts dirigents de les organitzacions d'esquerra, sinó el d'exercir de manera antidemocràtica tota una sèrie de facultats constitucionals molt importants: sancionar les lleis fonamentals, Cap de les forces armades, declarar l'estat d'excepció i d'emergència... En definitiva, ser un possible instrument que pugui aglutinar les forces reaccionàries contra el poble fent ús de les dites facultats.

Avui, els que varen tenir a càrrec seu l'economia i les més altes institucions de l'Estat durant dècades: la Monarquia, els governs, el parlament, el poder judicial i les forces de repressió, han fracassat completament a l'hora d'oferir un futur a milions de treballadors i ciutadans, i de presentar una alternativa a la crisi econòmica i social que afecta el capitalisme espanyol. Per contra, el que ens ofereixen és una desocupació de prop de 6 milions de persones, pobresa creixent, salaris baixos, ocupació precària, emigració, el desmantellament dels serveis socials, impunitat i enriquiment per als poderosos, i l'increment de la repressió policial i judicial contra els treballadors i el jovent que lluiten. És l'hora que el poble alci la veu i prengui el seu destí a les seves mans. L'abdicació del Rei obre la possibilitat davant els ulls de milions de plantejar-se la qüestió de la República. El procés de mobilitzacions extraordinàries dels darrers 3 anys ens deixen una lliçó clara: amb un moviment de masses que es pot.

Des de fa temps, els sectors més intel·ligents de la burgesia són conscients del descrèdit del fins avui màxim representant de l'Estat, sumit al costat dels altres membres de la seva família en escàndols personals i de corrupció, que se sumen a la inestabilitat que ha afectat l'Estat espanyol, fonamentalment des de l'esclat del moviment dels Indignats el 2011. No és casual que totes les enquestes oficials mostrin el desprestigi creixent de la monarquia entre la població i l'enfortiment del sentiment republicà, en particular entre el jovent.

Ara, els polítics del règim pretendran dur-nos de nou a les polítiques del "consens" dels anys 70, que va soldar el règim d'explotació i domini de les 100 famílies de potentats que es feren d'or durant el franquisme, després d'haver aixafat la lluita dels nostres pares, padrins i repadrins. Però la nova generació demana acabar amb la Monarquia i el règim que Franco ens va llegar: la falsa democràcia que ens permet triar cada 4 anys al govern de torn perquè aquest segueixi actuant en benefici de l'oligarquia econòmica que ens domina.

Amb l'arribada al tron de Felip de Borbó, el vell règim pretén donar-li un vernís a una institució antidemocràtica en la seva essència. No volem una successió, sinó una ABOLICIÓ de tots els romanents franquistes i feudals a l'Estat espanyol, com és la monarquia.

Les paraules pronunciades pel president del govern, Mariano Rajoy, per comunicar l'abdicació del Rei: “Vull transmetre que aquest procés es desenvoluparà en un context d'estabilitat institucional”, van en contra direcció del que succeeix en la realitat.

Conscients del desprestigi moral i polític de la Corona i de Joan Carles, l'abdicació del Rei a favor del seu fill era un element que ja estava discutit i decidit en les altes esferes del poder des de fa mesos. Només calia que aparegués un element nou en la situació que la fes inevitable, com ha succeït ara.

Els resultats de les eleccions del 25 de maig, que han revelat el debilitament extrem dels dos partits garants del règim, PP i PSOE, i l'enfortiment de les tendències d'esquerra en la societat, amb un marcat caràcter anticapitalista i antimonàrquic, han fet botar totes les alarmes del vell règim. Pretenen amb una cara nova i amable, en la persona de Felip de Borbó, cosir les gastades costures que estan botant pels aires per allargar la vida de l'actual estat de coses.

En aquesta situació, les tasques que tenim endavant són:

  1. En primer lloc, cal impulsar de manera immediata la mobilització popular al carrer per exigir l'obertura d'un procés constituent que derogui l'antidemocràtica Constitució del 78 i plantegi un referèndum popular perquè la població decideixi lliurement si vol Monarquia o República. Ja hi ha convocada a través de les xarxes socials diverses concentracions i manifestacions en diferents ciutats de l'Estat. Animem als treballadors, joves i activistes socials i populars a participar massivament en les mateixes. Després dels resultats de les Europees és responsabilitat dels dirigents de PODEM i EU impulsar amb totes les seves forces aquesta mobilització en els pròxims dies i convocar manifestacions de masses per la república el cap de setmana.

  2. Les eleccions del 25 de maig i l'ambient generat en els dies posteriors han expressat un mandat clar: la confluència de les organitzacions i moviments d'esquerra, socials, sindicals, plataformes per les Marxes de la Dignitat, etc. que expressen el seu rebuig al vell règim per construir un gran front polític unit. Els dirigents d'Esquerra Unida, de PODEM i dels altres moviments socials i populars han de fer un pas endavant per fer realitat aquesta demanda.

  3. Una República democràtica i federal seria un gran pas endavant, però incomplet. La veritable sobirania popular és que el conjunt de la població tengui, controli i utilitzi les palanques fonamentals de l'economia (la banca, les grans empreses i multinacionals i els latifundis), sota el control dels treballadors que les fan funcionar, perquè serveixin a la gran majoria que pateix els efectes de la crisi i les injustícies del sistema. Per tant, hem de vincular la lluita per la república amb l'expropiació d'aquestes palanques fonamentals i arrencar de les 100 famílies que les tenen. És a dir, hem de lluitar per la República Socialista Federal.

  • Mobilització popular per un procés constituent republicà. Tots a les manifestacions convocades avui horabaixa.

  • Per un front polític de l'esquerra, dels moviments socials i les organitzacions obreres.

  • Per una República Socialista Federal