Català
Typography

estudiantes febreroLa convocatòria del Sindicat d'Estudiants (SE) de tres dies de vaga el 5, 6 i 7 de febrer, ha tornat a tenir un impacte important, després de la similar mobilització anterior dels dies 16, 17 i 18 d'octubre.

Ara s'han celebrat mobilitzacions en gairebé un centenar de localitats. Novament, el 7 de febrer assistim a manifestacions convocades per la Plataforma Estatal en Defensa de l'Ensenyament Públic (CEAPA, més l'SE, més sindicats de classe del professorat), recolzades en moltes ciutats per la Marea Verda. També es van afegir a ella col·lectius estudiantils d'esquerra, com per exemple els lligats a la UJCE i a Estudiants en Moviment, la qual cosa és molt positiva.

estudiantes febreroImatge d'Europa PressEn aquest precís moment, amb l'escàndol de corrupció i la lluita contra les retallades, que els treballadors vegin com desenes de milers de joves es mobilitzen pel seu futur i demanant acabar amb el govern del PP, resulta bastant encoratjador.

Dit això, els que han pogut assistir a unes manifestacions i unes altres (octubre de 2012 i febrer de 2013) han pogut constatar com, generalment, en la major part de ciutats, l'assistència a les mateixes va tendir a decaure de manera important.

A l'octubre vam tenir unes jornades de manifestacions en les quals vam participar (perquè podíem participar) els estudiants d'ensenyaments mitjans i d'universitat. A principis de febrer un 99% dels estudiants d'universitat, senzillament no podíem participar físicament, per trobar-nos en plena temporada d'exàmens.

Des de mitjans octubre fins a principis de febrer pasen 3 mesos i 3 setmanes. Si a l'octubre es va generar un ambient important de lluita. De debò que cal esperar gairebé 4 mesos per tornar a mobilitzar?

Moltes vegades escoltem una crítica als dirigents sindicals, que ve a dir com “una lluita no és una aixeta d'aigua, que es tanca o s'obre a voluntat”. Si ja al setembre es desencadena una convocatòria per a octubre, si es generen unes expectatives, si desenes d'estudiants s'apunten a un 'comitè de lluita' en dotzenes d'instituts,..., lògicament, una vegada que passa la convocatòria de vaga i el propi moviment ha aconseguit un nivell d'organització major (hi ha centenars de “nous” estudiants que es van organitzar en comitès i estan disposats a donar el següent pas en la lluita), cal aprofitar el moment per desencadenar una mobilització que garanteixi que el moviment de lluita que s'ha iniciat no s'esgoti.

És veritat que la convocatòria de Vaga General del 14-N va servir per donar 'el següent pas', però també és cert que, com van proposar diferents facultats i universitats madrilenyes, es podia haver convocat una mobilització específicament estudiantil que preparés el camí cap al 14-N. Finalment, de cara a continuar la lluita després del Nadal, amb una bona preparació i publicitat des de desembre, la segona o tercera setmana de gener garantia una millor resposta d'universitaris que la primera setmana de febrer.

Això té importància, doncs no ens és igual que en diferents activistes hagi condit cert descoratjament en constatar com al febrer les manifestacions han estat més petites que a l'octubre. Tot això implica que les organitzacions amb presència estatal (SE i Estudiants en Moviment) han d'arribar a un acord clar sobre dates de convocatòries de mobilització unitàries. El moviment estudiantil ho necessita.

Estudiants en Moviment sí va fer a l'octubre una crida a la unitat de tota la comunitat educativa, convocant amb bastanta antelació una reunió a Barcelona per als dies 23, 24 i 25 de novembre.

Un altre problema important per al moviment estudiantil es dóna a les regions de l'Estat espanyol amb sindicats estudiantils de caràcter independentista, en haver-hi una falta de coordinació i enteniment amb les organitzacions estatals. Creiem que, en una lluita on els motius són idèntics a Andalusia, Catalunya o Galiza, el dividir el marc geogràfic de lluita no ajuda, sinó que afebleix. Creiem que podem superar les nostres diferències amb un debat amistós i sense sectarismes ni descalificatius. La majoria dels militants del SE o d'Estudiants en Moviment (sense ser independentistes) compartim la defensa dels drets democràtics de les nacionalitats històriques i creiem que ens fa forts també defensar les mateixes a Andalusia o Madrid: la unitat en la lluita ajuda en els dos sentits.

De cara a estructurar i generar tradicions democràtiques que ajudin al moviment estudiantil a organitzar-se, caldria adoptar les següents mesures per mobilitzar-nos unitàriament al març:

- Hem d'organitzar-nos democràticament en cada institut o facultat per mitjà d'Assemblees massives i democràtiques.

- Devem prendre mesures pràctiques que facilitin que el màxim d'estudiants assisteixin a cada activitat…, permetent prendre un respir entre les diferents protestes que es realitzin, perquè les mateixes siguin el més efectives i massives possibles. Per exemple, el pitjor que pot succeir és que centenars d'estudiants deixin d'assistir en una facultat a les assemblees perquè aquestes se celebren diàriament en sessions llarguísimes de 5 o 6 hores a les quals finalment acaben quedant-se tan sol “quatre gats”. Això, en comptes d'organitzar i ajudar al moviment estudiantil, el desorganitza, donant-se al final la paradoxa que les decisions les prenen 4.

El que existeixin comitès de vaga revocables davant les assemblees és prioritari per portar endavant les decisions preses en assemblea. Per ajudar al moviment estudiantil, Estudiants en Moviment i el SE haurien de posar-se d'acord en una data unitària per celebrar mobilitzacions conjuntes i una Assemblea estatal de representants de centres d'estudi, que aprovi els passos a donar en la lluita contra les contrareformes del ministre Wert i del PP.