Català
Typography

06Al llarg dels darrers anys hem viscut un increment dels atacs sobre els treballadors docents. Intensificats amb la crisi, tots els governs reaccionaris, empesos per les directrius d'austeritat provinents de les patronals, la banca i la Troika (UE, BCE, FMI...), han hagut de preparar el terreny per a iniciar un atac mai vist contra l'educació pública. L'objectiu és clar, davant aquesta gran crisi, la major del capitalisme, s'han de sacrificar tots els avenços aconseguits fins ara mitjançant la lluita. Per tal d'iniciar el desmantellament, era indispensable començar per una precarització de les condicions de treball dels docents, així com forçar una campanya de desprestigi cap aquests, per tal de crear enfrontament entre sectors dels treballadors i tractar de “suavitzar” de qualque manera la resposta social.

 

 El TIL, la gota que vessa el tassó

Davant la falta de suport social i desesperació del PP balear vers les retallades en educació, sanitat i drets socials, així com el fort rebuig i les mobilitzacions massives que s'han succeït els darrers anys, el PP ha virat cada pic més cap a la catalanofòbia i l'intent de confrontació lingüística per tal de crear una cortina de fum i guanyar cert marge basant-se en la demagògia espanyolista.

Recordem que el PP de Bauzà va fer gran gal·la demagògica durant la precampanya electoral del “dret a la lliure elecció de llengua”, sobre “la no imposició de cap llengua”, no debades, malgrat tant de renou i proclamar que la seva majoria absoluta significava que la majoria de la població estava a favor d'un sistema educatiu segregacionista, el primer any de l'aplicació del model, només un 8% dels alumnes varen triar el model en castellà durant el període de pre-matrícula, acollint-se la gran majoria al model en català (un 62%) i un 28% va acollir-se al projecte lingüístic del centre (majoritàriament en català).

Davant l'ensopegada, la Conselleria d'Educació va reobrir un període extraordinari per fer canvis a la pre-matrícula, enviant cartes a tots els pares amb fills que iniciaven el primer curs de primària “recordant” el fet que podien escollir la llengua vehicular de l'educació. Després d'això, el percentatge d'alumnes que triaren castellà només pujà fins al 13%. En la pràctica, degut al fet que molts centres reberen molt poques peticions, el projecte va ser impossible d'aplicar davant la incapacitat d'habilitar un sol grup per a un nombre tan limitat d'alumnes en castellà.

Davant la humiliació del que havia de ser “la mesura estrella” educativa de la legislatura, el PP va dur l'assumpte encara més enfora. El període d'inscripció d'enguany va comptar amb un afegit: els pares no tenien opció a escollir el projecte desenvolupat pel centre i, per tant, havien d'escollir explícitament entre català i castellà. Malgrat això, un 70% dels alumnes varen escollir el català (74,61% en centres públics i 40,2% en centres concertats) i un 30% castellà (25,38% en centres públics i 59,7% en concertats).

Davant aquest segon fracàs, i un pic el PP ha deixat clar que la seva intenció era generar conflicte arran de la llengua i divisió amb els nouvinguts castellanoparlants i catalanoparlants, el Govern ha fet la volta a la truita i ha retirat el model de “lliure elecció de llengües”, introduint el Tractament Integrat de Llengües (TIL), on s'acaba amb el dret a escollir, imposant un model “trilingüe” en català, castellà i anglès que de facto acaba amb el model d'immersió lingüística introduint el castellà sota el paraigües de l'anglès i redueix en un 62% les hores lectives en català. Introduint a més, per tal de fer efectiva la introducció del castellà, la possibilitat que els alumnes denunciïn professors que no imparteixin les classes en castellà.

El TIL suposa, a més, el requeriment forçat per a tots els docents del títol B2 en llengua anglesa. Això ha provocat molt malestar, degut principalment a la dificultat per a molts docents amb experiència per, ja no diguem aprendre l'anglès en pocs anys, sinó exercir la docència d'assignatures amb nombrós vocabulari tècnic i específic, que requereix un coneixement ampli de la llengua, nivell que el B2 no garanteix. A més, aquesta mesura, entre d'altres, suposarà que interins amb major experiència siguin reemplaçats per interins joves, amb poca experiència però que tendran el B2 automàticament reconegut en finalitzar un Grau havent cursat una sola assignatura en anglès. Òbviament, sense cobrar triennis ni sexennis.

A més, aquest nou canvi de tàctica ha vengut acompanyat per una retirada de careta dels Consellers del PP i del propi Bauzà, intentant aplicar l'exemple valencià del Blaverisme (conegut aquí com a Gonellisme) i que no és altre que exaltar les diferències dialèctiques balears, fins a l'extrem d'atiar el secessionisme lingüístic. Extrem defensat obertament per exemple per la diputada del PP Aina Aguiló, qui va participar en la redacció d'una infame “gramàtica de la llengua balear” que va causar la burla a les xarxes socials i als mitjans de comunicació.

Per posar més llenya al foc, el Govern va aprovar una reaccionària llei de símbols per tal d'acabar amb el moviment “enllaçats”, que es va dedicar a penjar llaços quadribarrats en defensa de la immersió lingüística als instituts i centres públics. Aquesta llei, prohibeix l'exhibició de qualsevol “símbol polític” a un centre educatiu. És a dir, senyeres, pancartes, cartells o la distribució de pamflets. La llei, declarada inconstitucional, preveia multes de fins a 5.000€ als directors que no eliminassin els llaços. No casualment però, la Conselleria d'Educació va especificar que la bandera espanyola no s'incloïa en aquest grup.

Davant la pressió, el conseller d'educació Rafel Bosch es va fer enrere, incloent una clàusula que permetia, en cas que els centres no comptessin amb els mitjans per aplicar el TIL, continuar amb el projecte aplicat fins al moment. Fet que va enfurismar els sectors més espanyolistes del PP, al voltant de l'elitista i reaccionari “Círculo Balear”, que el varen titllar de “catalanista” i varen forçar la seva destitució. Alhora, la nova consellera Joana Maria Camps va obligar als centres que ja s'havien acollit a la clàusula a canviar el seu model aviat i corrent a principis d'estiu.

 

Estiu calent i de tensions 

02El començament d'aquest estiu va ser marcat per la suspensió de sou i feina dels directors de l'IES Joan Ramis i Ramis, l'IES Cap de Llevant i l'IES Pasqual Calbó i Caldès, tots ells de Maó, per negar-se a aplicar el TIL. Això va generar una onada de commoció i rebuig, que es va materialitzar en actes de suport i que molts ajuntaments votassin posicionar-se en contra del TIL, així com la dimissió d'alguns equips directius com el de l'IES Berenguer d'Anoia a Inca i l'IES Baltasar Porcel a Andratx. A més, es va començar a fer una campanya de recollida de firmes i es varen iniciar una sèrie d'assemblees als instituts i el naixement de l'Assemblea de Docents, qui va impulsar assemblees per convocar la vaga indefinida, amb assistències massives i que va ser votada pel 90%, a la que posteriorment s'unirien el sindicat majoritari en educació STEI-i i CCOO.

 


03Davant la pressió que estava generant l'aplicació del TIL, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va decidir aquest passat divendres 6 suspendre'n cautelarment l'aplicació arran de les peticions realitzades per l'STEI-i i l'UGT. Fet pel qual el Govern el mateix divendres horabaixa va aplicar el TIL mitjançant decret llei per tal de burlar la decisió del TSJIB, atiant encara més el foc i fent que, l'UGT, que no secundava la vaga, es veiés obligada a convocar. Com a dada curiosa que expressa la situació, fins i tot el sindicat corporatiu ANPE, afí al PP, s'ha vist obligat a donar suport i secundar la vaga.

 

Un pols amb el Govern 

04La convocatòria d'una vaga d'aquestes dimensions és un fet històric sense precedents, que ha obtingut amplis suports dins la societat. Per donar un tast, el dijous dia 12 es varen produir dues assemblees massives de pares i mares convocades per la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes (FAPA) donant suport a la vaga amb 600 persones al Teatre de Manacor i 300 persones a l'IES Ramon Llull de Palma. La convocatòria de vaga indefinida ha generat moltes simpaties i ha reactivat velles tradicions de lluita, establint-se una caixa de resistència i rebent suport de professors a altres bandes de l'Estat. No obstant això, una vaga no es pot mantenir eternament. S'han d'establir uns objectius clars a fi que el Govern sucumbeixi i s'ha de comptar no només amb el suport de la resta de professors, ans s'ha d'estendre la lluita a la universitat, on un altre any es tornen a pujar les taxes, i al conjunt dels estudiants. En aquest aspecte, els companys del SEPC ja han fet la primera passa endavant convocant als estudiants de secundària. No debades, cal crear una confluència de totes les organitzacions juvenils i estudiantils, tant en l'àmbit de totes les illes com comarcals, municipals, de centres i de la universitat per tal de sumar el conjunt dels estudiants en la lluita.

05A més, cal aprofitar el desprestigi total del Govern Bauzà, recordant que la seva “aclaparadora majoria absoluta” en les darreres eleccions de 2011 no va rebre un increment substancial de vots respecte al 2007 (194.680 el 2011 i 192.577 el 2007), sinó que la seva victòria es deu a l'enfonsament històric del PSIB i la incapacitat de la resta de les direccions de l'esquerra, majoritàriament còmplice de les retallades del pacte, de canalitzar aquest vot. Es tracta d'un Govern que ha incomplert totes les seves promeses, que ha retallat en tots els serveis públics, tancat hospitals i, a més, mentre retallaven salaris de funcionaris, apujaven les hores laborals desfent-se d'interins i titllaven de privilegiats i ganduls els que protestaven, varen pujar el salari un 21% a l'equip de Govern. A més, l'actitud ofensiva i prepotent del Govern reflecteix la seva debilitat i el seu arraconament. Les enquestes mostren que el PP perdria la majoria absoluta, a més, són conscients que la cosa no li anirà gaire millor en l'àmbit estatal.

El Govern Bauzà es troba en una situació de resistència, i no mostra intencions de fer enrere. Per altra banda, el temps juga a favor seu. El que és necessari és estendre la lluita al conjunt de la societat i dels treballadors, fent assemblees solidàries on s'expliqui la vaga, per tal de repetir manifestacions massives com les de les darreres vagues generals i que facin caure el Govern. Per a fer això possible, emperò, cal estendre la lluita més enllà de les Illes, aprofitant la vaga general educativa estatal d'aquest 24 d’octubre.

 

En defensa de l'educació pública, de la immersió lingüística i en contra de les retallades 

06Aquesta lluita no només representa el rebuig al TIL, l'odi a la llengua i cultures pròpies i la prepotència de la seva aplicació. Al cap i a la fi, el Govern està recorrent al fantasma de la divisió lingüística per tal desviar l’atenció de les seves polítiques socials i econòmiques. Això no obstant, això no oculta els atacs brutals a les condicions de vida dels treballadors. Aquesta vaga representa el rebuig a tot; des de les retallades i degradació de les condicions de vida a l'insult a la dignitat dels docents i la LOMQE, les retallades en sanitat, a la falta de futur per a les properes generacions, etc.

El Govern ha iniciat una campanya d'autoodi a tot signe d'identitat pròpia d'aquestes Illes, intentant dividir als nouvinguts castellanoparlants i els seus descendents dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers en línies lingüístiques. Com a marxistes hem de defensar la unitat integral de la classe treballadora, rebutjant tot tipus de divisió. La immersió lingüística ha demostrat fins al moment ser capaç de brindar als nouvinguts la possibilitat d'aprendre la llengua pròpia i d'integrar-los amb els natius, fent possible que es puguin fer assemblees i activitats amb castellanoparlants i catalanoparlants per igual, sense haver de segregar.

Hem de, per tant, rebutjar rotundament tot tipus de segregació entre catalanoparlants i castellanoparlants sota la falsa i demagògica consigna de la “llibertat d'escollir”.

El seguiment tan alt de la primera jornada de vaga, de més del 90% dels docents convocats, i la manifestació impressionant de més de 5.000 persones davant el Consolat de la Mar a Palma, són un bon indicador de la ràbia acumulada.

Ara s’ha de mantenir el ritme i la iniciativa, ampliant el suport al moviment per part dels estudiants, de la universitat, de la classe treballadora en general i fent també una crida a la comunitat educativa de la resta de l’Estat, que també s’ha mobilitzat de manera massiva en els darrers anys en les marees verda i groga, a donar suport a la lluita a les Illes i seguir-ne l’exemple.

07